“Benvolguda padrina:

Estic desitjant la seva visita durant els festejos nadalencs d'enguany. Espero impacient el teu generós *aguinaldo de 10 pessetes. Encara que aquest nadal preferiria llegir l'almanac de Mickey de l'any nou que entrem, 1936. Ve amb moltes sorpreses i regals És una gran lectura! Quan vinguis de Barcelona a Elx Podries portar-m'ho?

Una abraçada de la teva benvolgudíssima neboda”

En llegir la carta la nostra benvolguda padrina es va preguntar “Mickey? Qui és Mickey?” Aquell simpàtic ratolí de l'altre costat del toll va trigar un temps a arribar a Espanya. Fins a 1930 no vam poder veure'l en la pantalla gran, quedant reduït al publico de Barcelona i Madrid. Aquesta limitació va fer que Disney creés una sèrie de tires còmiques diàries, protagonitzades per Mickey i els seus amics. Va ser La Vanguardia qui es va encarregar d'aquest projecte, encara que va trigar gairebé quatre anys.

No obstant això, el nostre amic va haver de canviar el seu nom en el passaport, presentant-se com “el ratolí *Miguelín” juntament amb “la vel·leïtosa *Mimí” i “el fidel *Tribilín” (en l'actualitat, coneguts com a Mickey i *Minie *Mouse i el gos Pluto). Les vinyetes donaven la possibilitat de desenvolupar una sèrie d'històries més llargues i profundes que el cinema, el qual es veia limitat per una durada d'uns 7 o 8 minuts. A més d'obtenir un públic més ampli, ja que no eren molts els cinemes a la disposició de tots. Aviat va aconseguir gran popularitat, no era habitual comptar amb gràfics, més enllà de les il·lustracions de publicitat. Gaudim d'aquestes vinyetes diàriament i ininterrompudament durant 28 mesos i mig, parant la seva producció el dia de l'alçament militar que va desencadenar la Guerra Civil espanyola.

L'adaptació al públic espanyol no sols va quedar en el nom, sinó també en el sobrenom. Els responsables de la seva arribada durant la República van insistir en la necessitat de fer-ho fins i tot més familiar. En aquells dies quin altre ratolí coneixíem? El *ratoncito Pérez, clar! Al principi, aquest va ser el sobrenom del nostre amic, qui ho diria. Encara que la proposta no va tenir molt d'èxit i va acabar quedant-se com va començar.

No obstant això, aquesta necessitat de trobar un mercat viable fa que tinguem joguines tan curioses com el que s'exposa en el Museu Escolar *Pusol (en la secció de Magatzems Parreño). En les fotografies d'aquest post podeu trobar a la colla de Disney vestits de toreros en una plaça de toros. Va ser un de les primeres joguines Disney a arribar a Espanya i a la nostra localitat, Elx. Representa aquesta visió tan típica espanyola per als estrangers.

També comptem amb múltiples llibres amb mil aventures diferents dels nostres amics. Sens dubte, el meu preferit és l'almanac de 1936, tota una joia del temps. Perquè les il·lustracions, l'humor degut al seu context, la cortesia en el vocabulari i les seves propostes als més petits (concursos i regals) són úniques. Com a complement, no pot faltar el llibre “Mickey en les carreres” (el qual, com a curiositat, s'anuncia en l'Almanac del 36), ja que ens proporciona unes magnífiques joguines de paper que caminen solos!

En conclusió i parafrasejant a Disney, “si pots somiar-ho pots fer-ho, recorda que tot això va començar amb un ratolí”.

Autora: Rosa Antón, historiadora i voluntària en el Museu Escolar.

_____________________________________________________________

Fonts:

La Vanguardia www.lavanguardia.com/cultura/20181118/452999766650/mickey-mouse-raton-miguelin-historia-la-vanguardia-publicaciones.html